L’informe de l’estat del mercat social català 2016-17: els resultats de Pam a Pam

En aquest article es presenta una part dels resultats recollits a la tercera edició de l’informe L’estat del mercat social català, relatius al Pam a Pam. Com cada any, la redacció d’aquest informe serveix per aturar-se i analitzar l’abast del mercat social i els seus criteris del funcionament gràcies a compilació de l’anàlisi de Pam a Pam i Balanç Social.

El mercat social català

Definim el mercat social (MS) com aquell mercat a on ens podem proveir de tot allò que necessitem per la sostenibilitat de la vida, tot garantint que el que comprem o venem està produït i comercialitzat en condicions justes, complint els criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS). Així doncs, és al MS és on es troben, es connecten, s’interrelacionen, intercooperen i s’articulen les pràctiques econòmiques basades en els valors de l’ESS.

La XES treballa en la construcció del MS mitjançant diverses eines o instruments com la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), els espais d’intercooperació, el Balanç Social i el Pam a Pam. D’altra banda, també es troben els processos d’articulació sectorial i la creació de xarxes locals d’ESS com a processos de base sobre els quals s’erigeix el MS.

Les dades del Pam a Pam a l’informe del mercat social del 2016

A l’informe, s’analitzen les dades de les 160 iniciatives que han estat incorporades al Pam a Pam de gener de 2016 a juny de 2017 amb el mateix qüestionari, així com els resultats de les 150 organitzacions que han particiàt a la última campanya de Balanç Social.

Els 15 indicadors del Pam a Pam són de caràcter qualitatiu i es defineixen d’acord amb la percepció subjectiva de la persona entrevistadora. Els resultats de cada indicador poden anar de 0 (no compliment) a 5 (excel·lència). Perquè una organització puntuï, per exemple, un 4, cal que compleixi els criteris definits a les preguntes de la 1 a la 4.

Per tal d’obtenir una imatge clara de les fortaleses i dels punts febles de les iniciatives incloses al Pam a Pam entre 2016 i juny de 2017, la figura 1 mostra la mitjana del compliment de cada criteri per a totes les iniciatives. La mitjana de totes les iniciatives és de 2,47 sobre 5 i s’observa que els criteris amb més compliment són el de la forquilla salarial (3,65 sobre 5), el d’aprofundiment democràtic (3,26 sobre 5) i el de gestió dels residus (3,12 sobre 5).

Figura 1: Mitjana de compliment de criteris Pam a Pam (entre 0 i 5)

Segons la seva forma jurídica, les cooperatives i les associacions són les que tenen més presència al mapa, i abasten el 60% del total (un 32% i un 28%, respectivament). Per sectors, existeix una preponderància del sector de l’alimentació amb un 26% de les iniciatives pujades, seguit del sector de les cures, amb un 12% (agrupa les iniciatives de salut, criança, atenció a la gent gran o integració social), i dels sectors de la comunicació i tecnologia, cultura, educació i espais i xarxes. Pel que fa a la distribució territorial, la comarca del Barcelonès continua centrant l’atenció del mapa, amb un 54% de les iniciatives representades.

La democràcia a les organitzacions

La bona salut democràtica en una organització depèn de molts factors, i per això el qüestionari de Pam a Pam intenta abordar aquesta complexitat en les diferents propostes de gradació de cada criteri, segons la dificultat de dur a terme cada pràctica. En el criteri d’aprofundiment democràtic i participació es tenen en compte diversos elements: la manera en què es tenen en compte les opinions i aportacions de les persones implicades, si s’ofereix informació suficient per garantir la qualitat i igualtat en la presa de decisions, el ventall d’espais que es posen a disposició de la participació, qui pot participar i si s’empren mesures perquè la participació sigui horitzontal i es treballen rols de poder. Quant al criteri de transparència, es posa més l’accent en la transparència externa, tant pel que fa a oferir informació del producte o servei al públic, com a oferir informació de l’organització a la base social per facilitar-ne la participació, i per últim es premia que tota l’activitat econòmica es faci pública.

Figura 2: Puntuació mitjana en democràcia

Si mirem el global de criteris de Pam a Pam, veurem que aquest bloc és el que obté una millor puntuació mitjana, amb un 2,99 sobre 5. El criteri d’aprofundiment democràtic és el tercer amb més grau de compliment, amb un 3,03 de puntuació agregada. En el cas del criteri de transparència, se situaria en la posició sisena pel que fa a major acompliment, amb un 2,67 sobre 5. Això indica que hi ha una predisposició generalitzada a mostrar la procedència del producte o servei que s’ofereix i en alguns casos també la cadena de valor que hi ha al darrere. Apareix com a repte de millora el fet de publicar l’activitat econòmica. Malgrat la diversitat d’iniciatives que conformen l’ESS i Pam a Pam, aquesta puntuació ens permetria afirmar dues conclusions:

. La majoria d’organitzacions d’ESS superen l’assemblea general com a únic espai reglamentat de trobada i obren altres espais per fomentar la participació en la quotidianitat i en algunes decisions.

. La direcció on algunes iniciatives estan obrint camí és la d’estructurar amb claredat en quins espais es prenen cada tipus de decisions (consultives, vinculants, estratègiques…), i flexibilitzar la participació als òrgans de govern.

L’horitzó cap a on cal avançar, com ja esmentàvem, té a veure amb incorporar mecanismes de facilitació a les reunions, i un treball de reflexió sobre lideratges i rols de poder que permetin estructures més horitzontals i de participació igualitària. Aquesta valoració posa en relleu que l’economia solidària és un moviment social i econòmic coherent amb els seus objectius: l’aposta per una gestió que apropi la democràcia i la participació als llocs de treball i a la gestió social i empresarial.

La igualtat a les organitzacions

Els criteris del bloc d’igualtat del Pam a Pam fan referència a la inserció social, la forquilla salarial i l’equitat de gènere.

El criteri de forquilla salarial és el més quantitatiu, ja que valora únicament la diferència salarial entre la retribució més alta i la més baixa, i atorga un no-compliment per a ventalls superiors a 5.

Pam a Pam es defineix com una eina feminista, per això al criteri d’equitat de gènere es valora la paritat numèrica en els integrants de la iniciativa com a primer grau de compliment, però els indicadors següents aproximen processos de reflexió més estructurals en el sí de les organitzacions. En aquest sentit, es té en compte si s’utilitza una comunicació no sexista tant internament com en l’estratègia comunicativa de l’entitat (des del llenguatge fins a les imatges o els estereotips), si es promou la generació de continguts específics de gènere, i en els graus més alts de compliment, si existeix un repartiment equitatiu en les tasques de representació públiques

(sovint assumides per homes) i si s’han revalorat les tasques de cura amb el seu posterior repartiment paritari.

El criteri d’integració social té en compte les mesures que una iniciativa facilita per a la participació de persones amb diversitat funcional o intel·lectual, així com col·lectius amb risc d’exclusió social. El compliment bàsic és que el local estigui adaptat per a l’accés a qualsevol persona, i els indicadors següents evolucionen des de la participació d’aquests col·lectius com a voluntaris o en pràctiques, fins a un superior percentatge de treballadores en plantilla. El màxim compliment és per a aquelles organitzacions en què la integració social o laboral és el centre de la seva

activitat.

Figura 3: Puntuació mitjana en igualtat

El criteri de forquilla salarial és el de millor puntuació de tots els indicadors, amb un 3,65 sobre 5. El criteri d’equitat de gènere obté una puntuació mitjana de 2,13, lleugerament per sota de la mitjana. Respecte al criteri d’integració social, la puntuació mitjana és la més baixa de totes: 2 sobre 5. Aquesta puntuació indica que el nivell de compromís mitjà en relació amb la integració social és baix. Aquestes valoracions ens indiquen que:

. La mitjana de forquilla salarial se situa entre 2 i 3, confirmant una aposta per la redistribució equitativa dels recursos.

. Existeix paritat numèrica de gènere en les organitzacions de l’ESS, així com una preocupació majoritària per no reproduir estereotips masclistes en la comunicació de les organitzacions. En canvi, apareix com a repte reflexió més profunda sobre el repartiment equiatiu de les diferents tasques, des d’aquelles més visibles (com la representació pública) fins a les més domèstiques o de cures.

. La majoria d’iniciatives disposen de locals adaptats per facilitar l’accés, i moltes preveuen la participació de persones amb diversitat funcional o risc d’exclusió social, sigui com a usuàries, voluntàries o amb petits percentatges a la plantilla.

El compromís ambiental de les organitzacions

El bloc de medi ambient del Pam a Pam té en compte els criteris d’ecologia i sostenibilitat, de gestió de residus i d’eficiència energètica.

El criteri d’ecologia i sostenibilitat és el que té una mirada més àmplia. Observa des de l’ús de productes ecològics en el desenvolupament de la iniciativa, fins a disposar d’una política interna de minimització d’impacte ambiental, si es duen a terme mesures per reduir la petjada ecològica o de compensació. El compliment més alt és per a aquelles iniciatives que basen la seva activitat en la producció ecològica o l’assessorament mediambiental. El criteri de gestió de residus proposa un itinerari basat en 4R: des del reciclatge, passant per la reutilització, la reducció i la reparació. El criteri d’eficiència energètica es compleix a partir de l’ús de fonts d’energia de baix consum, i a partir d’aquí es valora l’existència d’una política de reducció del consum, el consum en cooperatives d’energia verda, si s’ha realitzat alguna inversió per optimitzar el consum energètic, i per últim, la màxima puntuació l’obtenen aquelles iniciatives productores d’energies renovables

Figura 4: Puntuació mitjana en medi ambient

La puntuació mitjana d’aquest bloc és de 2,48, xifra lleugerament inferior a l’obtinguda l’any anterior (2,69). Si es mira el detall, el criteri de gestió de residus és el de més compliment, amb un 3,13. El criteri de sostenibilitat se situa una mica per sobre de la mitjana del bloc, amb un 2,58. Pel que fa a les pràctiques d’eficiència energètica, obtenen el compliment més baix, amb un 1,78. En tots els criteris, les mitjanes han baixat una mica respecte a l’any passat. Això indica que l’esforç en aquest camp no és gaire gran, i que s’hi hauria de posar èmfasi per aconseguir millorar.

Aquestes xifres ens indiquen que la gestió de residus acurada i compromesa amb la minimització és una pràctica estesa; que en el sector alimentari la majoria ven o produeix producte ecològic; i que l’eficiència energètica torna a aparèixer com un dels reptes que s’han de treballar.

El compromís social de les organitzacions

Aquest bloc del Pam a Pam és el que conté el nombre d’indicadors més elevat, són 6: potenciació de l’economia local i/o circuits de proximitat; promoció i pràctica de la comercialització justa; promoció i pràctica de la intercooperació; participació en espais i xarxes; promoció i ús de les finances ètiques, i utilització de llicències no-privatives i programari lliure.

Els criteris de proximitat, comercialització justa i intercooperació són tres mirades complementàries a la relació que es manté amb les proveïdores o els motius de la seva elecció. En el primer cas, es valora la distància dels proveïments i el compromís de corresponsabilitat amb la producció local. Pel que fa al criteri de comercialització justa, aquest té en compte les condicions laborals de les productores dels proveïments i la presència d’intermediaris en els intercanvis; així, es valora el consum o la venda de productes de comerç just i l’existència de canals de diàleg a l’hora d’establir preus o terminis. En ambdós casos, també es pregunta si s’ofereixen materials de sensibilització o si es duu a terme incidència política per potenciar l’economia de proximitat i la comercialització justa. En el cas del criteri d’intercooperació, es valora el percentatge de proveïdores dins el moviment de l’ESS, i és el major acompliment per a les organitzacions que tenen com a objectiu estratègic la construcció de mercat social.

Quant als altres tres criteris, l’enxarxament es mesura tant pel nombre d’espais on es participa com pel grau d’intensitat amb què es participa; el criteri de gestió econòmica valora si la iniciativa fa ús o admet sistemes alternatius de finançament, i té en compte les finances ètiques, la moneda social i l’intercanvi no monetari; i, finalment, el de llicències lliures comprèn des de l’ús de programari o sistemes operatius lliures, fins a l’existència de polítiques internes d’aposta per les llicències lliures, o que la generació de continguts es faci sota llicències de codi obert.

Figura 5: Puntuació mitjana de compromís social

La puntuació mitjana d’aquest bloc és d’un 2,19, i són els indicadors de participació en xarxes i la intercooperació els més ben puntuats, amb un 3 i 2,75, respectivament. Els criteris de proximitat i comercialització justa se situen en la franja mitjana de compliment, amb un 2,63 i un 2,08 respectivament. Els dos últims criteris, el de gestió econòmica amb finances alternatives i l’ús de programari lliure, són els de menys compliment de tot Pam a Pam, amb un 1,31 i un 1,41 respectivament.

Aquest bloc ens confirma el compromís de l’ESS per l’arrelament territorial, ja que hi ha una clara tendència a l’enxarxament i l’intercooperació. Es detecta també que existeix un alt compromís amb la producció local i preocupació per la procedència dels proveïments, així com bones pràctiques en quant a la corresponsabilitat entre consum i producció. Per altra banda, l’aposta per l’ús de programari lliure o la producció de coneixement en codi obert són pràctiques encara poc esteses en el moviment de l’ESS, tot i que s’està donant una aproximació al mobiment dels procomuns. La participació en finances ètiques, i l’acceptació de moneda social o intercanvis es plantegen com un repte a millorar.

Qualitat laboral

A Pam a Pam hi ha un criteri que té en compte les diferents dimensions de benestar en una organització, el de desenvolupament personal i professional. En l’itinerari de compliment que proposa, la gradació 1 respon a les possibilitats de formació, segueixen les facilitats per conciliar la vida personal i familiar, si es preveuen mecanismes de resolució de conflictes, de gestió emocional, i per últim si s’han proposat mesures de corresponsabilitat, col·lectivitzant necessitats de sostenibilitat de la vida en l’entorn laboral (ampliació de permisos, caixes de resistència…).

El compliment mitjà del criteri és de 2,53 sobre 5, la qual cosa ens indica que existeixen facilitats tant per a l’accés a formació com per a la flexibilitat per a la conciliació, i que més de la meitat d’organitzacions tenen en compte mecanismes de resolució de conflictes o de gestió emocional. Tot i que queda camí per assumir generalitzadament que l’esfera emocional i la gestió del conflicte formen part de la vida i la dimensió laboral, el grau d’acompliment d’aquest criteri mostra que l’ESS està avançant en aquest camí.