Escletxes d’aprenentatge cooperatiu

Durant la nostra trajectòria formativa, a l’escola i a l’institut com a mínim, els termes “cooperativa” o “formes alternatives d’economia” no apareixen enlloc (o, almenys, als currículums que em van impartir a mi). La voràgine capitalista, és clar, també s’ha instaurat en l’àmbit educatiu i trobar discursos o explicacions que surtin d’allò ja establert és,… Llegir més

Durant la nostra trajectòria formativa, a l’escola i a l’institut com a mínim, els termes “cooperativa” o “formes alternatives d’economia” no apareixen enlloc (o, almenys, als currículums que em van impartir a mi). La voràgine capitalista, és clar, també s’ha instaurat en l’àmbit educatiu i trobar discursos o explicacions que surtin d’allò ja establert és, si més no, complicat. Ens ensenyen a obeir, sí, però no només a casa o als centres educatius, sinó amb tot i per tot: després d’estudiar has de cercar una feina i aquesta serà el teu trampolí a la teva integració a la societat. Una feina que, a més, has d’assumir que serà dirigida per una altra persona que et dirà què has de fer, quan ho has de fer i com ho has de fer mentre amb una mà s’aferra a l’acomiadament o al cessament pels motius que vulgui, que per qualque cosa és el cap o la cap de l’empresa on has anat a parar. A banda de les implicacions que pugui tenir, has de ser una persona agraïda i donar gràcies que puguis tenir una feina (“que les coses estan molt malament”) i no pots queixar-te. La maquinària capitalista de fer persones porugues, acrítiques i sotmeses funciona a la perfecció. Amb el que no compta el sistema, però, és amb les escletxes.

Una d’aquestes escletxes és l’autogestió del coneixement. Així com ens ajuntem per fer compres col·lectives, per organitzar festes de barri o per coordinar una campanya, també ens podem organitzar per compartir i estendre el coneixement que tenim entre totes i tots. En el cas del barri on visc, Sants, el coneixement autogestionat en l’àmbit del cooperativisme ha anat de la mà de la cooperativa La Ciutat Invisible, la qual porta més de 10 anys fent recerca sobre la història de les cooperatives obreres. Aquesta recerca i investigació ha fet brollar una informació molt important no només per a la història del barri, sinó per a la de tota la ciutat de Barcelona. Gràcies a llibres com Les cooperatives obreres de Sants o Un barri fet a cops de cooperació, hem pogut conèixer la realitat cooperativa de Sants o Poblenou (enguany també veurà la llum un nou volum referit a la Barceloneta) i ens podem adonar del potencial i immensitat d’aquestes propostes polítiques, socials, culturals i en definitiva, vitals, que es van desenvolupar amb molta força des de finals del segle XIX fins a l’arribada de la dictadura franquista, la qual va arrassar, espoliar i destruir el llegat d’aquestes organitzacions.

El fet de poder compartir coneixements és imprescindible per construir alternatives en el camp socioeconòmic i per això és important que aquests coneixements arribin al màxim de gent possible. A més, que aquests coneixements siguin compartits des d’espais autogestionats i horitzontals fan que el rerefons del curs sigui precisament la cultura autogestionària i horitzontal defugint, així, d’una formació vertical i jeràrquica, on qui té la darrera paraula és la persona formadora i on l’alumnat escolta, memoritza i se’n va a casa amb un certificat però amb molts pocs coneixements reals i pràctics. En el cas del curs sobre cooperativisme i economia social que començarà el 3 de febrer a l’espai veïnal de Can Batlló, els objectius són clars: socialitzar els coneixements per entendre la realitat de l’economia cooperativa, social i solidària, donar elements per afrontar solidàriament les necessitats econòmiques i socials dels projectes i la presentació de projectes cooperatius com a instruments idonis per conjugar la viabilitat econòmica, la incidència política i la transformació social. A banda, no és una casualitat que s’hagi triat un espai com Can Batlló, amb un potencial immens de transformació i on la llavor cooperativa de ben segur que començarà a donar fruits ben aviat. Aquest és el segon curs que s’obre al públic i apareix amb una ampliació respecte a l’anterior, amb sessions més pràctiques on aprendre com detectar les necessitats dels projectes, com constituir col·lectivament una cooperativa i la seva viabilitat socioeconòmica.

Amb cursos com aquest s’obre un món de possibilitats per a les persones i projectes interessats en transformar la realitat i començar a engegar projectes cooperatius i de l’economia social i solidària. Col·lectivament som persones més fortes i compartint experiències i coneixements només podem avançar cap a unes relacions laborals, socioeconòmiques i culturals més justes i equitatives, sense oblidar mai el nostre passat i el llegat històric que ens van deixar les cooperatives obreres, malgrat ho haguem hagut d’aprendre de grans. Ara, de fet, tenim l’oportunitat de donar una volta a tot allò que ens ficaren al cap a l’escola i a l’institut i dir que mai més soles, sinó amb el convenciment col·lectiu d’estar fent alguna cosa grossa: transformar les nostres realitats perquè la cooperació sigui la base dels nostres projectes i, així, caminar per un canvi de paradigma real i factible que faci que les nostres vides mereixin la pena ser viscudes en tots els àmbits.