Les xarxes alimentàries locals en temps de covid-19

Presentem un informe col·lectiu sobre els impactes i reptes de les xarxes alimentàries locals en un escenari de post-confinament. La resiliència dels sistemes alimentaris agroecològics durant el confinament ha accelerat el camí cap a un canvi d’escala de l’agroecologia

En el marc del projecte Abastiment Agroecològic, i donant continuació a l’informe Sembrem Transformació sobre agroecologia i economia social i solidària, des de Pam a Pam hem participat en l’elaboració d’un nou diagnòstic. Linforme Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19 i pretén recollir i visibilitzar els efectes de la COVID-19 sobre les xarxes agroalimentàries locals i els reptes que aquest nou escenari suposa per aquestes. Hi hem participat conjuntament amb Arran de Terra, L’Aresta, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic. Amb aquest treball conjunt volem comprendre com es poden estendre aquests sistemes d’aprovisionament i consolidar-los com una de les vies necessàries per dignificar la pagesia i procurar el dret a una alimentació justa i sostenible, basada en la sobirania alimentària dels pobles.

Des de Pam a Pam hem col·laborat en l’anàlisi de les àrees de distribució i de consum per de detectar les oportunitats, necessitats, debilitats i fortaleses d’aquestes xarxes. La situació d’excepcionalitat causada per la COVID-19 ha visibilitzat el fet que la pagesia i una alimentació local, sana i saludable són essencials i ha suposat nous reptes a aquestes xarxes. Com hi han donat resposta les iniciatives de distribució agroalimentària i les cooperatives i grups de consum agroecològic?

En l’estudi del vessant de consum, hem comprovat que les estructures que han tingut capacitat per fer un salt d’escala amb l’augment de la demanda de productes agroecològics durant l’estat d’alarma han estat les botigues o les cooperatives o grups de consum agroecològic amb una estructura asalariada. Algunes d’elles han arribat a duplicar la facturació, ha augmentat el nombre de persones a qui abastien, així com el volum de despesa per client. Els grups i cooperatives de consum amb estructura basada en el voluntariat han augmentat discretament el volum de despesa i unitats familiars.

Les entitats que fan distribució a espais de venda i consum que han seguit obertes – petit comerç minorista, grups de consum i pagesia que fa venta directa- han vist incrementada la seva facturació entre un 80 i un 100% durant els primers dos mesos de confinament. L’afectació de l’estat d’alarma per COVID-19 ha estat variable segons canals de distribució i, en general, el sector de la distribució ha demostrat una “gran maduresa i estabilitat per haver pogut absorbir l’increment de demanda sense trontollar i no ha patit desabastiment en cap moment”. Les entitats han hagut de canvis significatius i constants per poder absorbir aquest increment de la demanda i millorar les rutes de distribució en el cas de repartiments a domicili.

La situació excepcional viscuda durant els mesos de confinament ha permès al sector reflexionar sobre el futur del sector amb una mirada global i els propers mesos són encara incerts. Cal continuar traballant per consolidar l’augment del consum agroecològic però de manera que res reorienti l’alta intensitat de treball i de compromís del sector amb la clientela. La millora de la distribució i dels canals de venda són altres dels reptes de futur.

Una percepció comuna a tots els sectors és la necessitat de mantenir i enfortir les xarxes que s’han generat o reforçat durant el confinament. Per tant, la intercooperació és clau per preparar els petits projectes agroecològics per a l’escalabilitat de l’agroecologia.

Tot plegat són aspectes a tenir en compte quan pensem en els agents que poden fer possible un canvi d’escala de les xarxes alimentàries on participi la petita i mitjana pagesia. Gràcies a totes les iniciatives que heu fet possible aquest estudi!

Informe complert AQUÍ.