Les economies comunitàries en 15 calaixos

Foto de Lluc Miralles cedida per la Lleialtat Santsenca
Foto de Lluc Miralles cedida per la Lleialtat Santsenca

Ens plantegem mapar i identificar les economies comunitàries i les experiències de gestió comunitària d’espais i recursos de titularitat pública. Les hem emmarcat en tipologies per fer aquest procés impulsat per la XES. Les voleu conèixer?

En el projecte d’identificació d’economies comunitàries, hem catalogat en 15 tipologies els diversos projectes que volem conèixer i situar al nou mapa. Les presentem a continuació:

Grups de consum agroecològic
Són organitzacions de persones que, independentment de la forma jurídica que adopten, cooperativitzen el consum. A més a més, tenen l’autogestió, el vincle amb la comunitat i els criteris agroecològics com a elements centrals. Al Camp de Tarragona hi ha La Bajoca, un grup de consum agroecològic i transformador molt consolidat.

Xarxes i mercats d’intercanvi
Ambdós són sistemes d’intercanvi, físics o virtuals, de béns; serveis desmonetaritzats basats en el valor d’ús dels productes. No hi ha guany comercial per a ningú i inclouen l’objectiu d’enfortir els lligams comunitaris entre la gent que en participa. Aquest és el cas de la Xarxa d’intercanvi de Gràcia, Xaingra, que també organitza mercats d’intercanvi.

Bancs del temps
Es defineixen com a sistemes d’intercanvi de coneixements, sabers i experiències que funcionem de manera participada i que tenen per objectiu resoldre necessitats puntuals amb els mateixos criteris que les xarxes d’intercanvi. Posen el focus, però, en l’aportació de temps de dedicació que cada persona fa a la comunitat, com és el cas del banc del temps de Coopera Sant Feliu.

Monedes comunitàries
Són mecanismes monetaris autoregulats que tenen per objectiu afavorir l’intercanvi de béns i serveis en un àmbit concret, sigui territorial o sectorial. Segueixen criteris d’enfortiment de l’economia popular i de foment d’una intercooperació bàsica. A banda, autoidentifiquen un mercat social operant com a moneda complementària. A Vilanova i la Geltrú hi ha La Turuta, que serveix per oferir i intercanviar serveis o coneixements, però també productes de segona mà, artesanals, elaborats, etc.

Horts col·lectius
Es refereixen a explotacions agrícoles col·lectives sense ànim de comercialització de productes, gestionades amb els objectius de satisfer necessitats de les persones participants i de crear vincles comunitaris. Generalment, es troben en zones urbanes, com per exemple Manresa, on hi ha La Corretjola.

Grups de criança compartida
Es conformen com espais autogestionats de resposta a la necessitat de cura de la canalla, tant durant període anterior a l’escolarització obligatòria com el posterior, com a complement socioeducatiu col·lectiu. Al barri del Guinardó de Barcelona hi ha l’associació MamaG, una iniciativa de criança compartida i xarxa d’ajuda mútua.

Habitatge col·lectiu
Ens referim als projectes en els quals la convivència comunitària i la creació de vincles col·lectius són els eixos d’actuació d’una col·lectivitat que s’autogestiona l’accés i el manteniment de l’habitatge. Al Bages hi ha Cal Cases al municipi de Santa Maria d’Oló.

Comunitats energètiques
Entenem per comunitats energètiques les iniciatives autogestionàries de caràcter local de producció, gestió i distribució d’energia elèctrica de fonts renovables. Un dels escassos exemples el trobem a Torelló, amb una comunitat energètica de recent creació.

Comuns naturals
Són sistemes naturals de propietat comunitària necessaris per a la vida i per activitats econòmiques, com ara pastures, boscos, aqüífers, altres recursos del subsòl, etc. Són gestionats localment de manera no mercantilitzada per comunitats territorials, incorporant-hi elements de respecte pel medi i sostenibilitat en la seva explotació. Al Pirineu hi ha diverses experiències de gestió dels comuns naturals com els boscos d’Aran.

Xarxes de suport mutu
Engloben els grups de solidaritat autogestionats, generalment veïnal, que vetllen per la resolució de necessitats bàsiques de les persones del seu entorn a partir del suport o bé interpersonal o bé col·lectiu. L’enfortiment dels vincles comunitaris és un dels seus objectius; com és el cas de la Xarxa de Suport Mutu de Sabadell.

Casals i ateneus populars
En els dos casos són espais físics autogestionats i oberts que posen la infraestructura al servei del seu barri o municipi per a accions i activitats de caràcter comunitari, reivindicatiu, polític, cultural, esportiu i/o de lleure. A més a més, fan la funció d’articulació i punt de referència del seu àmbit territorial. N’és una mostra el Casal Popular la Metxa de Ripoll.

Ràdios comunitàries
Inclou mitjans radiofònics autogestionats, oberts i democràtics que tenen la funció d’afavorir els vincles comunitaris locals i de dotar de veu pròpia a la comunitat a partir del fet comunicatiu. Des del Carmel de Barcelona emet el projecte comunitari Boca Ràdio.

Educació comunitària
Són espais col·lectius autogestionats d’educació basada en l’acció col·lectiva i participada de la comunitat en la definició i desenvolupament de projectes pedagògics basats en les capacitats i els valors. Un exemple d’aquest tipus d’iniciatives és La Troca, al barri de Sants de Barcelona.

Serveis de titularitat pública cedits a la gestió comunitària
Engloba aquells serveis que, sent propis d’una administració, tenen conveniada la seva gestió a entitats i col·lectius del seu barri o municipi amb perspectiva comunitària.

Equipaments de titularitat pública cedits a la gestió comunitària
Fan referència a aquells equipaments, casals, centres cívics, etc. de propietat d’una administració, qui cedeix la gestió a les entitats i col·lectius del seu barri o municipi que hi desenvolupen la seva activitat amb una perspectiva comunitària, oberta, inclusiva i participativa. L’Ateneu Popular Coma Cros de Salt és un equipament d’aquest tipus

En coneixeu altres exemples? Proposeu-los per fer-los visibles a mapa de les economies comunitàries.

Fotos cedides per l’Ateneu 9Barris, Banc del Temps de Badalona i Can Pujades