La mitificació de l’artesania a debat

Inaugurem la categoria “A debat” al blog Pam a Pam. De forma periòdica publicarem posts redactats per persones properes al projecte amb l’objectiu de convidar a la reflexió crítica i participativa sobre temàtiques relacionades amb l’Economia Solidària i el Consum Responsable. Avui us convidem a debatre sobre “la mitificació de l’artesania”! L’Alba creu que un model basat en la producció artesanal no és viable,​ i en canvi celebra que l’economia solidària valori l’ús de llicències no privatives per a compartir coneixement,​ i tu?

Abans de res, vull deixar clar que aquest post és una reflexió personal i que de cap manera intenta reflexar la postura de Pam a Pam al respecte. És més, la intenció és crear debat perquè sé de molta gent que no està d’acord amb això que escriuré. Fa gairebé dos anys que vam començar el projecte Pam a Pam i en tot aquest temps he après moltes coses sobre l’economia solidària (tot i que encara estic molt lluny de ser una experta en el tema). Va ser molt enriquidor haver de pensar què és una iniciativa solidària, què la defineix com a tal. Amb el temps t’adones que no és una cosa concreta sinó un cúmul de factors que fan que un projecte sigui beneficiós per a la societat. D’aquestes reflexions va sorgir el qüestionari Pam a Pam que indaga tant en l’origen i manufactura del producte com en la gestió interna i drets laborals dels treballadors, entre d’altres. Eren 15 preguntes; però n’hi havia una que no m’encaixava, deia així:

Teniu en compte la potenciació de Producció artesanal?

He de reconéixer que jo mateixa consumeixo moltes coses de producció artesanal. De la cistella de verdures de temporada que em porta cada dues setmanes un pagès local fins a cosmètics fets amb components naturals. El reclam fet a mà o cultivat tradicionalment té un component romàntic innegable. Transmet una certa sensació de control del procès i converteix qualsevol producte en quelcom més especial. Però té realment algun valor afegit a part d’aquest màrqueting? És realment una qualitat a tenir en compte per tal de considerar que una iniciativa és solidària.

La meva pregunta va una mica més enllà, volem ser eternament alternatius o que l’alternativa econòmica que proposem sigui una realitat? Si la volem convertir en realitat, l’artesania és factible?

Sàpiga el lector que no sóc una experta en economia, ni molt menys, però no crec que un model basat en producció artesanal sigui viable. O almenys sigui eficient. I no em refereixo a l’eficiència que ens venen des de les institucions en la que, sota el pretext de menys despesa econòmica, justifiquen gestions capitalistes de béns de primera necessitat. Em refeixo a l’eficiència en hores treballades. La meva idea de societat solidària i de benestar implica treballar moltes menys hores de les que ho fem actualment. I això també aplica encara que la feina és faci en un locus amoenus i despertant-te amb el cant d’un gall cada matí.

M’alegra saber que existeix una altra economia i que aquesta és, de fet, una realitat en construcció. Però si volem que percoli en la societat no podem estar demanant més drets laborals i conciliació laboral i, a la pràctica, crear alternatives precàries que impliquin currar pràcticament cada minut que estem desperts.

El futur no pot passar per la tradició i el sabor d’abans. Per crear l’economia del futur hem de saber explotar el poder de les noves tecnologies. Hem de ser capaços d’utilitzar-les per organitzar-nos i gestionar eficientment les iniciatives innovadores. L’open source i l’economia col·laborativa són realment eines potentíssimes per poder millorar la societat eficientment i de forma transversal. Infravalorar aquestes eines, així com el desenvolupament científic i tecnològic és un greu error. L’artesania no és, en si, penalitzable i de fet sol estar associada a coses pos
Cadascú es fa les seves pròitives com ara consum de proximitat o minimització de residus (criteris que, d’altra banda, ja es tenen en compte a Pam a Pam); però considerar-la un valor positiu crec que és caure en la idealització d’un passat o una tradició que mai ha sigut ideal.

El mes passat vam llençar el nou Pam a Pam. Inclourà iniciatives de tots els sectors de l’economia solidària i de tot el territori. Vam haver de repensar tot el qüestionari amb molta cura. En concret l’Ivan i l’Anna, dos de les Xinxetes Taronges, van fer un treball increïble de reflexió sobre quins eren els principis de l’economia solidària. Segueixen sent 15 preguntes. La potenciació de l’artesania ha desaparegut. S’hi ha afegit la següent:

Quan genereu continguts o utilitzeu software, feu servir llicències no privatives o programari lliure?

Seguim endavant. 🙂