La dimensió comunitària a l’economia social i solidària

En el marc de la FESC 2021, vam coorganitzar la taula rodona ‘Economies comunitàries: resolent necessitats, sostenint el territori’. La cooperativa Marges ens va hi compartir un breu marc conceptual sobre la dimensió comunitària a l’economia social i solidària. L’Anna Lite ens acompanya a endinsar-nos-hi.

Quan parlem d’acció comunitària o d’iniciatives comunitàries parlem de pràctiques molt diverses, però totes amb un objectiu comú: incidir en la millora de les condicions de vida de la població a través de l’ (auto)organització. És a dir, a través del desenvolupament de projectes col·lectius, que són construïts també col·lectivament, i que afecten situacions o problemàtiques que també són col·lectives i compartides. Sempre des del protagonisme i la centralitat de les persones, grups i comunitats afectades directament per aquelles situacions o reptes socials sobre els quals es vol incidir.

Quan parlem de projectes o processos comunitaris, parlem d’accions i iniciatives impulsades pel mateix teixit social del territori (associacions, moviments socials, grups organitzats, veïns i veïnes…), però sota aquest paraigua de comunitari, també parlem d’accions i processos promoguts per administracions, serveis i professionals, que compten amb la implicació i participació de la ciutadania i del teixit associatiu local. En aquest sentit, podem parlar d’iniciatives comunitàries formades només per ciutadania organitzada, i d’iniciatives comunitàries que compten amb serveis i professionals d’entitats i administracions públiques.

Podem dir que és el mateix comunitari i gestió comunitària? Judit Font, l’Helena Ojeda i el Xavi Urbano descriuen en el seu article la gestió comunitària com «una comunitat organitzada entorn un recurs compartit segons formes democràtiques de governança». És a dir: parlem de l’existència d’un recurs compartit, que és comú (un equipament, una ràdio, una escola, un teatre…); parlem d’una comunitat activa i organitzada al voltant d’aquest recurs; i parlem d’un conjunt de normes i procediments que permeten, a aquesta comunitat, gestionar i governar aquest recurs, i fer-ho de manera democràtica i inclusiva. En aquests casos, ens referim a projectes i processos comunitaris, de gestió comunitària, en què hi ha aquesta comunitat organitzada que gestiona i governa aquest recurs o projecte.

I tot això de l’acció comunitària i la gestió comunitària, què té a veure amb l’ESS? Doncs tot! Comparteixen objectius enfocats a la transformació social, comparteixen valors (la solidaritat, el suport mutu, la cooperació) i, en alguns casos, comparteixen també maneres de fer. En concret, podem dir que la dimensió comunitària a l’ESS s’aterra de dues maneres diferents: d’una banda ens connecta amb totes aquelles iniciatives de base sociocomunitària existents dins de l’ESS, les anomenades economies comunitàries; i, de l’altra, fa referència a la dimensió comunitària de les iniciatives socioeconòmiques o socioempresarials de l’ESS -les cooperatives o altres empreses de l’economia social i solidària-.

 

Definim les economies comunitàries
Les economies comunitàries són aquelles iniciatives nascudes per donar resposta a necessitats quotidianes compartides, i que estan fonamentades en els vincles i l’autoorganització col·lectiva. Se’n diuen ‘comunitàries’ perquè el que condiciona i regula l’accés als béns o serveis és la pertinença a la comunitat. Recollint la classificació que fa Pam a Pam, ens referim a iniciatives com grups de consum agroecològic, xarxes i mercats d’intercanvi, bancs del temps, monedes comunitàries, horts col·lectius, grups de criança compartida, habitatge col·lectiu, comunitats energètiques, comuns naturals (boscos, pastures), xarxes de suport mutu, casals i ateneus populars, ràdios comunitàries, educació comunitària, espais de gestió comunitària, i grups d’estalvi col·lectiu com les CAF. Però també a iniciatives més informals com pot ser un grup de mares que s’organitza per anar a recollir les seves criatures a l’escola, o iniciatives de suport mutu que es puguin donar entre veïns i veïnes. Al mapa d’economies comunitàries de Pam a Pam hi podeu trobar prop de 200 iniciatives d’aquest tipus repartides pel territori català.

Quines són les característiques principals d’aquestes iniciatives? Poden tenir forma jurídica, o no (moltes no en tenen); són formes col·lectives de resolució de necessitats, sovint vinculades a necessitats de la vida quotidiana; busquen el benestar col·lectiu, més enllà del benestar individual i, des d’aquí, tenen una mirada de bé comú que transcendeix les necessitats i els interessos particulars; el projecte se sustenta en els vincles i l’autoorganització col·lectiva de les persones implicades; pot ser que hi hagi treball remunerat, o no, però en el cas que n’hi hagi és complementari, ja que les iniciatives funcionen gràcies a l’activisme i la seva presa de decisions; i hi ha sempre una comunitat interna que és qui defineix les normes i el funcionament de la iniciativa, des d’un principi de democràcia i horitzontalitat.

Són iniciatives que sovint no s’autoreconeixen com a ESS, tot i que en segueixen els valors i les maneres de fer. La majoria d’aquestes iniciatives tenen un alt component ideològic i les persones que hi participen són persones ja compromeses socialment que, des d’aquesta militància, aposten per formes alternatives de relació i de consum. Tot i això, aquestes iniciatives tenen la potencialitat de poder interpel·lar i incorporar altres persones i col·lectius menys habituals als moviments socials i l’ESS, ja que, des de la quotidianitat, la proximitat i els vincles, troben espais d’acollida, relació i suport mutu. Són iniciatives que, per elles mateixes, generen sentiment de pertinença i comunitat, i que faciliten que la gent pugui ‘donar’ i no només rebre o consumir activitats, trencant lògiques més assistencialistes o paternalistes. La Xarxa d’Economia Solidària (XES) està elaborant el seu propi marc conceptual sobre les economies comunitàries en el marc del procés d’identificació d’economies comunitàries a tot Catalunya que ha emprès la XES.

 

La dimensió comunitària en l’economia social i solidària
Però quan parlem d’acció comunitària a l’ESS també fa referència a la dimensió comunitària de les iniciatives socioeconòmiques o socioempresarials de l’ESS. De la mateixa manera que parlem d’incorporar el feminisme i l’ecologisme a les iniciatives de l’ESS, pensem que necessitem incorporar-hi, també, aquesta dimensió comunitària. En tant que organitzacions i empreses amb una clara funció social que, més enllà de donar resposta a les necessitats individuals i col·lectives de les persones associades, també busquen contribuir a generar impactes positius a l’entorn. Necessitem pensar, com deia Loyola des de Mondragón, en «l’empresa com una estructura per impulsar la transformació econòmica, social, cultura i política de les comunitats».

A la Guia per incorporar la dimensió comunitària a l’economia social i solidària que vam elaborar des de Marges, miràvem de donar una mica de marc i pistes perquè les organitzacions puguin incorporar aquesta mirada comunitària, que considerem que ha de passar, sobretot, per dues qüestions: tenir en compte l’entorn (territorial, sectorial i aquell més proper de l’organització), i contribuir a l’enfortiment comunitari de la ciutadania i del teixit social. En aquest sentit, resulta imprescindible que les empreses de l’economia social i solidària es posin unes ulleres comunitàries i repensin el seu rol en l’ecosistema comunitari.

Quan parlem de posar-nos les ulleres comunitàries ens referim a la importància de ser bones veïnes (i, per tant, de conèixer qui tenim al costat i, sobretot, d’assegurar-nos que la nostra activitat aporta impactes positius a l’entorn, i no en genera de negatius); de poder-nos corresponsabilitzar de les necessitats i problemàtiques existents a l’entorn, mirant de poder contribuir a donar-hi resposta (a partir de la nostra activitat, de fer incidència política, o de la solidaritat); de poder contribuir a l’enfortiment de relacions i vincles; de transferir coneixements, habilitats i valors cooperatius i solidaris des de la pràctica i exemple en primera persona; d’arrelar-nos territorialment; d’articular-nos i enxarxar-nos amb altres; i de poder cuidar i enfortir, també, les comunitats internes de les nostres organitzacions.

Quan parlem de repensar i ressituar el rol de les empreses de l’economia solidària en l’ecosistema comunitari, ens referim a la importància de ser conscients que la seva presència i activitat pot tenir, per ella mateixa, conseqüències (positives i negatives) per a les persones que viuen i habiten aquells territoris -i, per tant, calen mecanismes per poder-ho controlar-; però, també, a la importància de poder-se articular i organitzar en espais socials amplis des d’on poder desenvolupar estratègies conjuntes i integrals amb altres col·lectius i organitzacions fora de l’economia solidària, i fer-ho des d’aquest reconeixement i respecte pel protagonisme i la centralitat de les comunitats (perquè les empreses, tot i ser socials i solidàries, són empreses).

 

El reconeixement necessari de la llei
Per a tot el que hem explicat, resulta imprescindible que la futura Llei d’Economia Social i Solidària reconegui tota aquesta dimensió comunitària de l’economia social i solidària.

• Cal que la Llei reconegui explícitament les economies comunitàries i totes les iniciatives de base comunitària, i que generi les condicions i mitjans necessaris perquè es puguin desenvolupar, créixer i consolidar.

• Calen, també, marc normatius que regulin i facilitin la gestió comunitària per tal que les administracions no es vegin obligades a licitar serveis i projectes de proximitat a empreses externes, poc arrelades, i poc responsables social i ambientalment, i puguin cedir la gestió de projectes, serveis o recursos a les comunitats organitzades, sense totes les traves administratives que avui en dia tenen.

• Cal, també, assegurar, que totes les empreses de l’economia social i solidària que gestionen béns i serveis al territori ho fan respectant les dinàmiques i centralitat de les comunitats i, per tant, cal que es garanteixi que incorporen aquesta dimensió comunitària en la seva manera de ser i de fer

• I, finalment, cal situar la centralitat de l’acció comunitària en les polítiques d’economia solidària. Si volem apostar per a la gestió comunitària, necessitem comunitats fortes, inclusives i diverses per a poder-ho governar. Des d’aquí, cal que l’aposta per l’ESS vagi de la mà de l’aposta per l’acció comunitària, i calen apostes polítiques dirigides a enfortir el teixit social i comunitari.

 

Anna Lite Diví, sòcia de la cooperativa Marges, i autora de la Guia per incorporar la dimensió comunitària a l’economia social i solidària.