Abastiment agroecològic a l’associacionisme educatiu

VES AL MAPA

Abastiment agroecològic a l’associacionisme educatiu

Ens hem parat a pensar a quin model agroalimentari donem suport des de l’associacionisme educatiu? Sabem quina és la nostra petjada ecològica en l’abastiment d’aliments? I els impactes globals del nostre consum local? Són preguntes que prenen especial rellevància durant les activitats d’estiu, quan moltes entitats ens desplacem en gran grup, i el nostre consum i la nostra petjada augmenten considerablement. Des de l’Escola Lliure El Sol hem adaptat els recursos de la campanya Abastiment Agroecològic a la realitat de l’associacionisme educatiu per animar esplais, agrupaments i casals de joves a abastir-se de productes agroecològics i/o de proximitat per a campaments, casals, rutes o colònies. També incorporem l’expertesa de LaCoordi, que fomenta el comerç just com a proposta d’economia transformadora i compromesa amb els drets socials i ambientals amb una mirada global. D’aquesta manera volem generar formes de consum basades (sempre que es pugui) en circuits de comercialització curta apostant per la sobirania alimentària, així com aconseguir condicions de producció i relacions comercials més justes al sud i al nord global.

Plantegem tres línies d’acció complementàries que presentem amb un calendari aproximat:

1. Abastiment de producte fresc (fruita, verdura, pa) de la zona on realitzem l’activitat (durant l’activitat)

2. Abastiment de producte no fresc a granel i de proximitat (llegums, cereals) i de comerç just (cafè, te, xocolata, sucre)(abans de l’activitat)

3. Abastiment de producte de la zona on fem l’activitat (formatges, mel, fruits secs, oli) per a les famílies de l’entitat

Calendarització de les accions

 

Comencem!  ·  Preparació durant el curs

El primer que hem de fer és buscar proveïdores. Per fer-ho fàcil, en aquest mapa, hi trobarem un directori de proveïdores agroecològiques i de petita pagesia. I aquí, una llista de botigues i punts de venda de productes de comerç just.

En el cas del producte fresc (fruita, verdura, pa) i el producte per a les famílies, haurem de buscar proveïdores que estiguin a la zona on farem la nostra activitat. En el cas del producte no fresc (llegums, cereals, cafè, te, xocolata, sucre…), haurem de valorar si ens convé més una proveïdora de la zona on farem l’activitat o una proveïdora que estigui el més a prop possible de la nostra entitat. Aquí tenim models de missatge que ens poden ser útils a l’hora de posar-nos-hi en contacte. Recomanem simplificar la logística i no escollir més d’una o dues proveïdores per cada línia d’acció.

No oblidem que explorant i preguntant podrem apropar-nos a productores locals, distribuïdores o botigues que no necessàriament apareixen al mapa. Si anem a visitar els terrenys de campaments o la casa de colònies mesos abans de l’activitat, podem fer una primera “prospecció” i descobrir què ens ofereix el territori. Aquests primers contactes seran clau per a la nostra planificació!

 

Ens hi posem?  ·  3-4 setmanes abans de l’activitat

És moment de reprendre el contacte amb les proveïdores escollides i de fer la comanda tant de producte fresc com de producte no fresc. La idea és adquirir un compromís amb les productores i fer una planificació corresponsable, que implica adaptar els nostres menús a l’oferta de temporada i del territori.

Per fer la comanda necessitarem: 

Decidir quins productes volem i en quina quantitat. Tinguem present que el producte no fresc es conserva bé i que, per tant, el podem demanar a granel i en grans quantitats. No ens oblidem del mapa ni de la llista de punts de venda de comerç just, i fem servir les calculadores de quantitats!

Adquirir el compromís amb les productores i negociar preus. Aquí tenim un full de comanda que ens pot ajudar en aquest pas.

Calendaritzar la comanda i establir els dies d’entrega. En el cas del producte fresc, haurem de decidir la periodicitat de l’abastiment durant l’activitat (quins dies voldrem fruita, verdura, pa…). Pel producte no fresc, haurem d’assegurar-nos que ens arriba abans de començar l’activitat o just al principi.

Definir el punt d’entrega o recollida. En el cas del producte fresc, hem de saber si durant l’activitat ens acostaran els productes a la casa de colònies o terreny d’acampada, o si els haurem d’anar a buscar a l’hort, granja o comerç local. Pel producte no fresc, hem de valorar si ens convé més una proveïdora de la zona on farem l’activitat o una proveïdora que estigui a prop de la nostra entitat. De fet, potser hi ha altres entitats del nostre barri o municipi que es troben en una situació semblant i amb les que podem fer una comanda conjunta. També ho podem plantejar a les famílies de la nostra entitat. Aquí tenim models de missatge per fer aquestes propostes!

En el cas de l’abastiment de productes per a les famílies de l’entitat, de moment només podem seguir explorant productores locals, així com fer partícips les famílies de tot el procés. Aquí  tenim un model de missatge per engrescar-les a fer comanda de productes per quan acabi l’activitat!

Ja estem en marxa!  ·  Durant l’activitat

És important mantenir el contacte directe amb les proveïdores de producte fresc per garantir que l’abastiment periòdic funciona, fent canvis i ajustaments si cal. Ara és el moment d’agilitzar l’abastiment de productes de la zona per a les famílies de l’entitat!

Acabem de decidir els dies i punts d’entrega del producte fresc, tinguem en compte la nostra infraestructura d’emmagatzematge i conservació d’aliments (nevera, rebost…) i pensem en les possibilitats de pagament (efectiu, targeta, transferència…) i de que ens facin factura. I no ens oblidem del full de comanda!

Si ens han entregat el producte no fresc a la nostra entitat, l’haurem de transportar a la casa de colònies, terreny o punt d’inici de la ruta. Si hem acordat que ens l’entreguin on fem la nostra activitat, l’hauríem de rebre en arribar o just al principi de l’activitat.

A part dels contactes amb les proveïdores de producte fresc i no fresc (amb qui podem fer comandes conjuntes per a les famílies de l’entitat), aprofitem per descobrir d’altres productores agroecològiques del territori on duem a terme la nostra activitat.

Per fer aquesta comanda necessitarem:

1. Identificar què volem. Hi ha productes (formatges, mel, fruits secs, oli) que es conserven prou bé i que poden interessar a les famílies. Recuperem el mapa i completem la cerca sobre el terreny, fins i tot anant a visitar les productores amb infants i joves!

2.Preparar la comanda, negociant preus i establint dies i llocs d’entrega/recollida amb les proveïdores. Podem aprofitar el full de comanda!

3.Pensar com emmagatzemarem i transportarem aquests productes des de la zona on fem l’activitat fins al punt d’entrega a les famílies.

FAQS

Clica per desplegar la resposta

Què prioritzem, el producte agroecològic o el producte de proximitat?

Aquestes opcions no són excloents! El producte agroecològic sovint és producte de proximitat, a més de ser socialment just i sostenible en les seves pràctiques agropecuàries. Potser ens serà més fàcil trobar un tipus de producte agroecològic a prop d’on fem l’activitat, mentre que per aconseguir-ne d’altres haurem de contactar amb proveïdores que es troben més lluny. Amb aquesta proposta tampoc animem a prescindir del comerç local dels municipis on duem a terme les activitats, encara que aquest no sempre garanteixi productes de proximitat ni agroecològics. També hi ha productes habituals en la nostra dieta com el cafè, el sucre i el cacau que, per les seves condicions de producció, no podem cultivar aquí (o que cultivar aquí resulta més agressiu mediambientalment que fer-ho en altres territoris). És per això que els importem de països del sud global. Fem-ho doncs apostant per projectes que respectin els drets de les productores, que generin relacions comercials justes, que tinguin pràctiques feministes… En definitiva, que segueixin els principis del comerç just. Escollim el que escollim, l’ideal és prioritzar proveïdores que compleixin criteris socialment i ambientalment justos, valorant tot el teixit productiu i comercial local a la nostra llista de la compra.

I si no hi ha cap proveïdora al mapa que estigui a prop de la casa de colònies o del campament?

El fet que la majoria d’activitats d’estiu es concentrin en uns determinats territoris genera molts impactes, a més de condicionar el tipus de proveïdores que trobem al mapa d’Abastiment Agroecològic. Us convidem a anar més enllà i explorar productores i comerços locals que no apareguin al mapa! Això implica un temps de dedicació fent recerca per internet i/o sobre el terreny, fent trucades a persones que ens puguin orientar i demanant assessorament. És una oportunitat immillorable perquè infants, joves i famílies de l’entitat també s’hi impliquin. Pregunteu i segur que us endueu sorpreses interessants! I si trobeu iniciatives interessants, no deixeu de proposar-les perquè apareguin al mapa de Pam a Pam.

Què és exactament el comerç just?

Hi ha productes com el cafè, el te i el cacau que, per les condicions climàtiques que necessiten, no es poden produir al nord global. D’altres, com el sucre, només es poden cultivar al nostre territori en condicions molt agressives per al medi ambient. En aquest context, i per vetllar per unes relacions comercials més justes a nivell internacional, neix el comerç just. Aquest moviment fomenta un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, parant atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint condicions comercials dignes i assegurant els drets de productores i treballadores, especialment al sud global. Es tracta, en definitiva, d’una alternativa al comerç convencional i a les seves relacions asimètriques, que afecten especialment les poblacions i els ecosistemes del sud global. És per això que sempre va acompanyat d’accions de denúncia, i que proposa posar la vida dels pobles i la natura al centre. El comerç just es basa en 10 principis, que inclouen des d’oportunitats per a productores (també en clau feminista), a la defensa de condicions laborals dignes i l’eliminació del treball infantil. Aquí el comerç just està vinculat al moviment per la justícia global i a economies transformadores com les finances ètiques i l’economia social i solidària. LaCoordi és l’entitat encarregada d’articular-les i de posar-les en valor. Arreu del territori podem trobar moltes botigues i punts de venda de comerç just, descobrim-les! Reconeixerem els productes de comerç just pels segells de garantia, com Fairtrade International, SPP (Símbol de Petits Productors) o la WFTO (Organització Mundial de Comerç Just).

I els productes de comerç just ja són respectuosos amb el medi ambient?

Per les seves condicions específiques, la majoria d’aliments de comerç just (cacau, cafè, te, sucre de canya) es produeixen a països del sud global, recorrent molts quilòmetres abans no arriben a la nostra taula. Però això no vol dir que el comerç just no estigui compromès amb la sostenibilitat ambiental. De fet, un dels seus 10 principis és precisament el “respecte pel medi ambient”. Això es concreta en l’ús de matèries primeres gestionades de manera sostenible, en la reducció del consum energètic (fent servir energies renovables quan és possible) i en la minimització de l’impacte dels residus generats. Les petites productores agrícoles sovint segueixen els principis de l’agroecologia, fent servir plaguicides orgànics, diversificant els conreus i fomentant la resiliència al canvi climàtic. També es procura reduir les intermediàries entre productores i distribuïdores i es fomenten mitjans de transport més sostenibles (com el transport marítim). Una vegada aquí, els productes de comerç just són embalats amb materials reciclats i/o biodegradables. Tot plegat demostra que els impactes mediambientals del comerç internacional van més enllà del transport, si bé cal seguir treballant perquè els productes de comerç just es distribueixin sense generar emissions. De moment, ja hi ha en marxa iniciatives de transport marítim amb energia exclusivament eòlica!

I si la casa de colònies no ens permet decidir aquestes qüestions (o ens ho posa difícil)?

Poc a poc i bona lletra. Caldria esbrinar si aquestes resistències es donen per costum i comoditat, per ideologia, per motius econòmics… Exposar les nostres intencions i negociar les diferents opcions que tenim a l’abast hauria de ser possible, encara que la decisió final impliqui renúncies i termes mitjos. No oblidem que les primeres en resistir-nos als canvis som les pròpies entitats, i que per tant hem de saber acompanyar i informar adequadament en aquesta mena de processos. Potser no podem aconseguir tot el que ens proposem d’entrada, però de ben segur que hi ha marge pels canvis. I si la nostra opció de casa de colònies no ens permet ser coherents amb la manera com volem abastir-nos d’aliments, potser és moment de fer un pensament… Existeixen cases i iniciatives per les quals aquest tema és una prioritat, tinguem-ho en compte a l’hora de fer l’elecció!

Com ens ho fem si anem de ruta?

La logística d’una ruta de diversos dies sempre és complexa. Els menús es veuen condicionats pels punts d’abastiment disponibles (sovint limitats) i per les possibilitats d’emmagatzematge i transport (sovint dins de la motxilla). Minimitzar el pes que carreguem o valorar l’aportació calòrica necessària quan fem activitat física són d’altres aspectes que haurem de tenir en compte. Però tot això no vol dir que no puguem consumir de manera més justa! En casos com aquests, planificar amb temps és més important que mai. Fem una bona comanda de producte no fresc abans de marxar i aprofitem totes les opcions de consum agroecològic i/o de proximitat que se’ns presentin al llarg del camí. Explorem també tècniques de conservació d’aliments per fer-los durar més, i tinguem clar que bona part dels residus que generem hauran de fer part del camí amb nosaltres!

I si s'encareix massa l'activitat?

Aquí se’ns planteja el dilema de la sostenibilitat ambiental davant de la sostenibilitat econòmica, sobretot quan d’aquesta darrera en depèn la realització dels nostres campaments, colònies, rutes o casals. No es tracta de voler abarcar-ho tot d’entrada, sinó d’anar fent mica en mica per veure fins on podem i volem arribar. Les comandes han de ser econòmicament viables per a les entitats, que en tot moment hem de garantir el nostre projecte i la participació de famílies amb més i menys recursos. Una solució pot ser tenir un sistema de beques i ajuts més equitatiu, fent que el consum responsable no sigui una barrera per a ningú. També es pot fer un exercici de transparència i explicar quins són els costos econòmics, socials i ambientals reals que té cada opció de consum, disposant de més informació a l’hora de prendre la decisió. Al voltant del comerç just, per exemple, hi ha molts falsos mites sobre el preu dels productes que cal tombar. A més, si prioritzem començar per canviar el nostre consum de productes frescos com la fruita i la verdura, l’impacte econòmic també serà menor.
Finalment, i si ens animem, les comandes conjuntes amb altres entitats ens poden ajudar: activem la nostra xarxa, abaratim costos i minimitzem l’impacte de la distribució! Un cop més, es tracta de trobar un equilibri i, sobretot, d’aprofitar aquest procés com una oportunitat de reflexió (de la que puguin participar tots els membres de l’entitat) sobre els límits del nostre model agroalimentari.

No tenim temps!

La falta de temps o de persones implicades pot complicar el contacte amb les proveïdores. Però no cal patir, existeixen plataformes i distribuidores que ens poden fer la vida més fàcil, com ara els projectes de suport mutu (transport compartit, punts logístics i magatzems, punts de venda) engegats amb la campanya d’Abastiment Agroecològic. D’altres propostes són Katuma, Quèviure, Ecocentral Lo Traginer, La Grana, Mengem Bages o l’Enllaç de l’Ebre; o bé les importadores especialitzades en comerç just AlterNativa3 i Oxfam Intermón. Totes aquestes propostes són especialment interessants en el cas del producte no fresc, ja que amb el fresc prioritzarem la proximitat a la zona on fem l’activitat!

Com podem treballar tot això amb infants i/o joves?

Les activitats d’estiu sovint són un acostament de les entitats (importants consumidores!) a les productores agroecològiques, que de vegades es troben amb dificultats per distribuir els seus productes. Aquesta situació es pot aprofitar a molts nivells. Més enllà de repensar la confecció dels nostres menús (objectiu principal d’aquesta proposta), també és essencial que tot això es vegi reflectit en la nostra acció educativa, ja sigui incorporant aquesta qüestió al projecte educatiu, ja sigui fent activitats específiques sobre sobirania alimentària. Podem anar a visitar les productores amb infants i joves, adaptar els menús a l’oferta del moment (descobrint productes locals i de temporada!), promoure el reaprofitament per evitar el malbaratament alimentari… També podem plantejar un centre d’interès sobre les desigualtats nord-sud, fent unes colònies o campaments emmarcats en l’educació per a la justícia global. Perquè totes aquestes accions siguin realment transformadores és important que hi participi el màxim d’integrants de les entitats possible! A l’apartat de “Recursos” d’aquesta pàgina hi ha idees per triar i remenar!

Com podem implicar les famílies?

És interessant compartir aquest procés amb les famílies i fer-les partícips en la mesura del possible. Es tracta d’un exercici de transparència i democràcia interna que de ben segur revertirà positivament en la nostra entitat! Podem involucrar les famílies en l’exploració de productores agroecològiques, valorant conjuntament la idoneïtat de les diferents opcions que tenim (proveïdores que prioritzem, viabilitat econòmica, possibilitats logístiques…). Tal com hem plantejat, podem animar les famílies a sumar-se a les comandes conjuntes de producte no fresc que fem abans de marxar, o portar-los certs productes quan tornem de la nostra activitat. Què passaria si aprofitéssim el viatge entre la zona on fem l’activitat i el nostre barri o municipi per transportar productes que difícilment podrien fer aquest trajecte? Aquí teniu el model de missatge per fer-los la proposta! També pot ser que algunes famílies ja formin part de grups de consum agroecològic i/o comprin habitualment productes de comerç just. Potser elles ens poden orientar millor que ningú!

Tenim estratègies complementàries en relació a l'alimentació?

I tant! Sigui quin sigui el nostre model d’abastiment hi ha més coses a valorar. Podem fer compres a l’engròs i a granel per evitar productes i recipients d’un sol ús, així com per ajustar les quantitats i prevenir el malbaratament. També ens podem animar a dissenyar menús amb menys productes d’origen animal, evitar productes excessivament processats, comprar aliments de temporada i no basar-nos en l’estètica a l’hora de consumir. I, si ens abastim de productes que venen de lluny, podem investigar en quines condicions s’han produït i comercialitzat, i decidir si s’ajusten als valors de la nostra entitat… o si és l’hora de fer un canvi.

I després de l'activitat d'estiu, què fem?

Doncs mirem de no quedar-nos aquí i repensem els nostres hàbits de consum alimentari al llarg de tot el curs (berenars, esmorzars, celebracions, excursions de cap de setmana i/o activitats d’hivern i de primavera). A més, l’alimentació és només una de les moltes potes del consum conscient i transformador: oci, electrònica i comunicacions, roba, transports i missatgeria…Què passaria si ens replantegéssim com satisfem totes aquestes necessitats? Ens animem a crear la nostra pròpia Carta de Gestió Responsable de Recursos, seguint el model d’Esplais Catalans?
Un cop més, això no ho podem fer soles. Aprofitem per implicar a tota la comunitat educativa en aquest viatge: engegar una iniciativa de comandes conjuntes des de la nostra entitat i/o en xarxa amb d’altres entitats i espais del nostre entorn pot ser un molt bon punt de partida! Si en volem saber més o seguir-hi reflexionant, ens podem formar en sostenibilitat i decreixement, sobirania alimentària i agroecologia, comerç just, economia social i solidària, finances ètiques i educació per la justícia global. Podem incorporar la dimensió nord-sud a l’hora de consumir, avaluant els impactes globals del nostre consum local. També podem vincular-nos a l’economia social i solidària com a activistes, formant part de la comunitat de “xinxetes” de Pam a Pam. I finalment, no deixem de visibilitzar tot allò que fem i que creiem que funciona. Compartim bones pràctiques i servim d’inspiració a d’altres entitats que encara no s’han llençat a la piscina! Accelerem entre totes la transició a sistemes alimentaris locals, justos i sostenibles! #LleureAgroecològic #EstiusSostenibles #hofemagroecològic.

Recursos

 

Projectes i campanyes sobre consum agroecològic i/o de proximitat

Pam a Pam
Arran de Terra
Campanya Abastiment Agroecològic (mapa i directori de productores agroecològiques)
Guia d’operadors de la producció agrària ecològica de Catalunya
Aresta Cooperativa
Desos Opció Solidària
Calendari de l’hort

Gestió responsable dels recursos

Carta de Gestió Responsable de Recursos d’Esplais Catalans
Campanya “I tu, què tries?” – Mes del comerç just 2021 (LaCoordi)
Campanya “Què mengem”d’ Escoltes Catalans
Plataforma Aprofitem els Aliments
Receptes de cuina d’aprofitament i altres idees contra el malbaratament alimentari amb Mercats de Barcelona i Què cuino avui?
Som part del canvi! Guia pràctica de consum conscient i economia solidària per a associacions, (Grup Ecos, Opcions i SCI)
Sí que hi ha alternatives. Experiències de Comercialització Justa a Catalunya (SETEM)
Diner Ètic: Catàleg de les finances ètiques i solidàries (FETS)
El menjar no es llença contes sobre aprofitament alimentari (Fundació Espigoladors)
Guia de consum conscient (Casals de Joves)

Consum (alimentari) responsable a les activitats d’estiu

Calculador de quantitats d’aliments (Minyons Escoles i Guies)
Recursos sobre alimentació i menús als campaments de Minyons Escoltes i Guies i al blog Farcell
Guia sobre sostenibilitat i responsabilitat amb el medi per a l’associacionisme educatiu (CJB)
Pràctiques de sobirania alimentària i alimentació sostenible (CRAJ)
La cuina de campaments (instal·lacions, menús, calculador de quantitats, receptes…)
Receptari per als campaments (Acció Escolta)

Educació per a la justícia global i comerç just

 

Bones pràctiques, reflexions i formació

Guia de consum alimentari del Cau d’Igualada (Minyons Escoltes i Guies)
Bona pràctica en consum sostenible del C.I. Cerdanyola (Esplais Catalans)
Article “Transformem l’economia des de l’esplai” (Som Esplai, d’Esplais Catalans)
Article “Per parlar d’internacionalisme hem de parlar també de justícia global” (Som Esplai, d’Esplais Catalans)
Lipdub sobre comerç just i consum responsable (BATEC, AE Joan Maragall, Esplai Sant Ildefons, Grup de Justícia i Pau, Intermón)
Catàleg de formacions de l’Escola Lliure El Sol
Càpsules formatives per la Justícia Global (SCI)
Creart. Educació per a la justícia global
Projectes educatius i tallers sobre comerç just, com ara la Xarxa d’Escoles pel Comerç Just (AlterNativa3)
Multiplica – L’escola del consum conscient

 

 

El projecte està impulsat per:

          

Amb el suport de: