Pam a Pam

Què és Pam a Pam
On puc trobar roba feta sense explotació laboral? On compro menjar ecològic i de Comerç just? Com puc cobrir les necessitats de la meva vida quotidiana (habitatge, educació o oci, per exemple) fora del mercat capitalista? Ara aquestes preguntes ja tenen resposta!
Pam a Pam és el mapa col·laboratiu que mostra iniciatives del consum responsable i l’Economia Solidària a Catalunya, una iniciativa de SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per transformar el nostre entorn a partir de la cistella de la compra.
Cada cop hi ha més alternatives que ofereixen productes de proximitat, que ens deixen invertir els nostres diners en una banca coherent amb els nostres valors, que permeten el subministrament d’energia verda i renovable a la llar, una vida més comunitària… Pam a Pam t’ofereix informació sobre totes aquestes iniciatives que tens a prop de casa!
Utilitza el mapa que tens a la pàgina d’inici per trobar les iniciatives i proposa’ns de noves aquí!
Com neix
SETEM realitza campanyes de denúncia des de fa molt temps sobre les injustícies del comerç internacional o l’explotació laboral que hi ha darrera de la roba que vestim. Moltes persones se’ns apropaven i ens preguntaven com podíen consumir de forma més responsable i viure d’una manera més coherent amb els seus valors.
Així es com ens vam adonar que, conjuntament amb totes les persones i entitats que formen part del moviment de l’Economia Solidària, era necessari i molt útil poder mostrar aquests punts en un mapa. En un primer moment, Pam a Pam va nèixer com una iniciativa de SETEM Catalunya a la ciutat de Barcelona en el sectors de l’alimentació, la roba i la banca.
En paral·lel, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) han anat sent un punt de trobada cada cop més gran de moltes persones i entitats amb ganes d’enfortir aquest moviment a tota Catalunya. I és així com SETEM i la XES decideixen trobar-se per pensar plegades com donar resposta a ambdós aspectes. Per una banda, com visibilitzar les alternatives a la ciutadania, i per l’altra, la forma d’articular iniciatives de l’Economia Solidària al territori, conèixer-les millor i saber com podem treballar plegades.
Què hi trobaràs
El mapa col·laboratiu és l’essència de Pam a Pam. El web et permet cercar les iniciatives de consum responsable i l’Economia Solidària de diferents maneres, per adaptar-nos a les teves necessitats per 3 filtres:
Criteris
Les 15 característiques que defineixen un punt Pam a Pam.
Sectors
Els 12 àmbits econòmics que trobaràs al mapa.
Territori
Les 41 comarques de Catalunya.
Criteris
Les 15 característiques que defineixen un punt Pam a Pam.
El punt de partida és un qüestionari amb 15 criteris que validen que els punts que us mostrem responen a les premisses de l’Economia Solidària. Les Xinxetes Taronges -la comunitat de persones que fa possible aquest mapa- s’encarrega de visitar les iniciatives i realitzar un qüestionari amb els 15 criteris, que són els següents:
  • Proximitat
    Front l’economia global dels mercats abstractes, l’economia de proximitat, que apunta a la resolució de necessitats de les persones del nostre entorn. Amb els circuits econòmics curts potenciem la sostenibilitat ambiental i recolzem el teixit econòmic local.
  • Comerç Just
    Els intercanvis econòmics, en el capitalisme, sovint tenen una naturalesa desigual. Determinats agents, com els monopolistes o els intermediaris, utilitzen la seva posició de força per a imposar salaris injustos o preus abusius. Tenir cura en l’equitat de tots els participants de l’intercanvi és clau per aconseguir una democràcia econòmica.
  • Transparència
    Quan consumim o estalviem, és important saber on van els nostres diners. Sense una informació de qualitat i a l’abast no podem valorar la dimensió ètica dels projectes amb que ens relacionem. Hem de poder triar!
  • Integració social
    La societat de la competitivitat deixa enrere a les persones amb diversitat funcional, i reforça uns estàndards d’èxit que només existeixen en el món la publicitat. Totes som vulnerables, i necessitem crear entorns que no dificultin encara més les nostres vulnerabilitats.
  • Intercooperació
    En un entorn agressiu com és el mercat capitalista, les iniciatives de l’economia social i solidària necessiten estrènyer les relacions entre elles per a ser més fortes. L’objectiu és crear el Mercat Social, on la producció cooperativa, els consumidors responsables, les estalviadores ètiques i els moviments socials incrementin tant la intensitat com la qualitat de les seves relacions.
  • Participació en xarxes
    L’economia social i solidària pot ser entesa com una economia que crea societat, o bé com la societat fent economia! És, per tant, un moviment socioeconòmic, i com a tal es relaciona amb xarxes locals, nacionals o internacionals per a articular la seva incidència en el conjunt de la societat.
  • Finances ètiques
    La banca ètica, les cooperatives de crèdit, l’intercanvi o la moneda social són pràctiques complementàries que incideixen en un dels camps més refractaris a la transformació social: el diner. La consolidació del conjunt d’alternatives financeres ens ajudarà a que el canvi sigui possible!
  • Criteris ecològics i sostenibilitat
    Vivim en un món finit, ple de relacions i equilibris fràgils… I el sistema productiu capitalista actua com si el planeta fos un recurs propi a la plena disposició de la depredació humana. Reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat econòmica és urgent!
  • Gestió de residus
    El món com a recurs falsament inesgotable, o com un gran abocador dels nostres despropòsits. Lleig, oi? Doncs per a reduir els residus, les tres R revolucionàries: reduir, reciclar i reutilitzar.
  • Eficiència energètica
    Des de les petites mesures d’estalvi, fins a l’autoproducció o la participació en les coooperatives d’energia renovables, totes les accions són importants per a reduir la nostra dependència de les energies d’origen fòssil o nuclear. Ens hi va la vida i el planeta!
  • Forquilla salarial
    Ara que sembla que està de moda allò “eco”, la prova del cotó de la naturalesa solidària de l’iniciativa és la igualtat salarial. Hem d’afavorir criteris d’equitat en els projectes econòmics on hi ha remuneracions, així com el repartiment igualitari del conjunt de les tasques allà on no n’hi hagi.
  • Desenvolupament personal i professional
    La nostra participació en l’activitat econòmica convencional la fem, sovint, reproduint models d’alienació en el treball o en el consum. Hem de potenciar, en canvi, una economia que afronti la resolució de les necessitats de forma integral. La formació, la conciliació, la resolució dels conflictes o la millora social són importants en una economia que vol posar les persones en el centre, i no el capital.
  • Equitat de gènere
    Vivint en una societat patriarcal, tota la nostra vida està travessada per les desigualtats de gènere. I en l’àmbit econòmic, aquestes jerarquies es naturalitzen per a ser funcionals a l’acumulació capitalista. Si volem una vida plena i emancipada per a totes i tots, hem de treballar l’equitat de gènere amb una cura especial!
  • Democràcia interna
    Formalment, vivim en democràcies polítiques i socials, però hi ha un àmbit que tolera quotidianament la dictadura: l’economia. Per a fomentar el canvi, hem de potenciar iniciatives econòmiques que garanteixin la presa de decisions més horitzontal possibles, així com la participació igualitària en la propietat dels projectes. Democràcia real econòmica ja!
  • Programari lliure
    No desmuntarem la casa de l’amo amb les eines de l’amo. Si volem canviar el paradigma d’un món dominat per multinacionals, haurem de posar en pràctica alternatives en l’àmbit de les tecnologies i la comunicació, oi? OI?
Sectors
Els 12 àmbits econòmics que trobaràs al mapa.
Aquests són els 12 sectors en els que hem agrupat els àmbits quotidians de la nostra vida que ara ja es poden resoldre dintre de l’àmbit de l’Economia Solidària:
  • Habitatge
    Noves formes de gestió de l’habitatge i de l’entorn urbà i natural. Millora de l’espai habitable per fer-lo més confortable. Cooperatives d’habitatge, energia, construcció i rehabilitació, arquitectura, instal·lacions, solars autogestionats, béns comuns naturals, centres socials ocupats, mobiliari, masoveria urbana, neteja.
  • Vestir:
    Teixits i roba artesanal, fabricada en condicions dignes, ambiental i socialment responsables. Roba, calçat, llar, complements, artesania, segona mà-intercanvi.
  • Alimentació
    Productes alimentaris de proximitat, ecològics, que respecten l’entorn social i ambiental en el procés de producció i distribució. Fruita i verdura; carn, embotits, peix; producte no fresc, elaborat, begudes; grups/cooperatives de consum agroecològics; horts comunitaris; grups/cooperatives de producció agroecològica; conservació de llavors.
  • Cultura
    Transmissió de coneixement a través de llibres, projectes culturals, artístics i musicals. Llibreries, editorials, gestió cultural, música, arts escèniques, espectacles, cinema.
  • Educació
    Compartir valors a través de formació crítica, escoles i serveis educatius. Escoles lliures, formació crítica, educació en el lleure, criança compartida.
  • Comunicació i tecnologia
    Foment de l’actitud crítica i llibertat d’informació i expressió. Mitjans de comunicació alternatius, disseny, recerca, serveis de comunicació, arts gràfiques, internet i noves tecnologies, software, hardware.
  • Cures
    Iniciatives de millora en la criança, la vellesa i la salut, tant individual, com comunitària. Salut, criança, atenció gent gran, cosmètica, teràpies naturals, integració social.
  • Oci
    Activitats d’oci i esbarjo. Turisme, lleure, restauració.
  • Finançament
    Estalvi i inversió transparents i creació de monedes alternatives per enfortir el mercat social. Banca Ètica, assegurances ètiques, comunitats autofinançament, crowdfunding, fons socials locals.
  • Assessorament
    Organitzacions que ajuden i orienten unes altres. Consultories i assessoraments, legal, gestories, facilitació de grups.
  • Logística
    Iniciatives que faciliten la interconnexió entre persones o entitats. Missatgeria, transports, béns comuns digitals locals o comarcals.
  • Espais i xarxes
    Espais i xarxes de referència on informar-nos, formar-nos i participar. Grups locals d’Economia solidària, equipaments comunitaris, ateneus, centres socials, xarxes, mercats d’intercavi de béns i serveis, bancs del temps, moneda social, bancs de recursos, solars autogestionats, béns comuns naturals, cooperatives consum, xarxes de productors/es, bancs de terres.