Economia Social i Solidària

VES AL MAPA

Economia Social i Solidària

L’Economia Social i Solidària (ESS) és moviment social i un conjunt de pràctiques alhora.
Com a moviment, formula una proposta política de transformació social a través de la democratització de l’economia, l’autogestió del treball, la priorització de les persones per sobre del capital i les relacions basades en la cooperació i la sostenibilitat de la vida.

 

 

Aquest propòsit no es queda en un discurs, ja que en el nostre país existeixen multitud d’iniciatives, en forma de cooperativa, associació, empresa d’inserció, o col·lectius informals, entre d’altres, que estan fent activitat econòmica basant-se en els principis de la cooperació, el compromís social i ambiental, el suport mutu, l’autonomia en la gestió, l’emancipació del treball…

L’ESS vol superar el capitalisme modificant l’objectiu de l’activitat econòmica:

– priorització de la satisfacció de necessitats per sobre del lucre

– aposta per la propietat col·lectiva i la gestió democràtica

– compromís amb la comunitat, la sostenibilitat ambiental i l’equitat de gènere

– funcionament participatiu

– perspectiva transformadora de l’economia i la societat

Seguint aquesta lògica, els mecanismes de relació entre iniciatives de l’ESS no es basen en la competència, sinó en la intercooperació i el treball conjunt.
Un dels objectius de l’economia solidària és la construcció de Mercat Social: Una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis, que funciona amb criteris democràtics, ecològics i solidaris en un territori determinat, i que està constituïda, tant per empreses socials com per consumidors individuals i col·lectius, com són ajuntaments, escoles, etc. (Jordi Garcia, 2002)
Trobem iniciatives d’ESS en totes les fases del cicle econòmic. Així, quan parlem de producció, a l’ESS practiquem la producció cooperativa; en la distribució, promovem la comercialització justa; el que es produeix i es distribueix, ho volem consumir d’una manera responsable; i tot plegat necessita finançament, raó per la qual existeixen les finances ètiques i les xarxes d’intercanvi.