Criteris

VES AL MAPA

Criteris

Els criteris de Pam a Pam

A Pam a Pam treballem per conéixer en profunditat cada iniciativa que mostrem al mapa. Per fer-ho hem elaborat un qüestionari amb 15 criteris que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental. A continuació et detallem quins són aquests criteris:

 

Democràcia interna

Valorem que les iniciatives d’ESS prenguin mesures per promoure una participació activa i igualitària de totes les persones membres de la iniciativa a la presa de decisions d’aquesta. Més enllà que hi hagi espais de reunió o assemblea, valorem que treballin aspectes com les diferències de rang i de privilegi que hi ha entre nosaltres i de quina manera això impacta en la desigual participació que hi pugui haver en la presa de decisions.

Desenvolupament personal

Valorem que l’ESS contempli les necessitats generals de les persones que en formen part i intenti donar una resposta des de l’àmbit laboral, de participació i de les cures. Valorem les cures cap a les persones que treballen o participen a la iniciativa, així com els mecanismes que permeten conciliar la vida personal amb la feina o de quina manera es tracten les emocions. Considerem transformadora la corresponsabilitat: la capacitat, empatia i voluntat d’assumir col·lectivament, amb el conseqüent impacte econòmic per a la iniciativa, les necessitats individuals. Per exemple: serveis de cangur, redistribució de tasques, revisió d’horaris…

Perspectiva feminista

Entenem el gènere com la construcció social de rols i comportaments. Tenint en compte que vivim en una societat patriarcal, si no incorporem una mirada feminista reproduirem els rols de gènere que generen asimetries entre homes i dones. Per això, valorem si les entitats tenen en compte aquestes desigualtats, si hi han reflexionat i si prenen mesures per fer-hi front promovent la participació, l’apoderament i el protagonisme de les dones.

Arrelament territorial

Entenem l’arrelament territorial l’adequació de les iniciatives a les realitats dels territoris i a la contribució que aquestes fan al seu entorn més proper. A cada iniciativa el concepte territori pot variar depenent de l’escala a la que dona serveis.

Proveïdors

Valorem la proximitat, el respecte als drets laborals i la no presència d’intermediaris en els proveïdors tant d’allò que comercialitza la iniciativa, com de tots aquells béns o serveis que necessita comprar o contractar per al seu funcionament.

Condicions laborals

Considerem condicions laborals dignes aquells contractes que són estables, amb jornades laborals coherents amb el volum de tasques i que ofereixen un salari superior al recollit al conveni de referència. En el cas de les cooperatives de treball, a més, considerem estable ser soci/a de la cooperativa o establir un temps per entrar a formar part de la cooperativa… Valorem també quina és la forquilla salarial de l’entitat.

Transformació social

Considerem que l’ESS ha de mantenir una mirada anticapitalista, tenint en compte i contribuint a erradicar les injustícies inherents al sistema capitalista, a la vegada que treballa per la construcció d’alternatives postcapitalistes. Sabem la capacitat del sistema capitalista per cooptar i apropiar-se dels discursos contrahegemònics i adaptar-los als seus interessos, per això creiem que només la consciència anticapitalista farà que l’ESS no sigui absorbida pel sistema socioeconòmic dominant.

Finances ètiques

La banca ètica, les cooperatives de crèdit, l’intercanvi o la moneda social són pràctiques complementàries que incideixen en un dels camps més refractaris a la transformació social: el diner.
La consolidació del conjunt d’alternatives financeres ens ajudarà a que el canvi sigui possible!

Transparència

Valorem que l’ESS trenqui amb l’opacitat del sistema capitalista, en el qual s’oculta informació sobre la procedència i procés de producció dels productes i/o serveis que s’ofereixen, així com dels comptes i del funcionament de la iniciativa. La transparència és un mecanisme que construeix confiança alhora que visibilitza bones pràctiques i ofereix informació que facilita el consum crític.

Sostenibilitat ambiental

alorem la consciència i aposta per l’ecologia de la iniciativa pel que fa a la producció, comercialització i mobilitat. Vivim en un sistema capitalista que aposta pel creixement il·limitat a costa de la destrucció del territori i el medi ambient, per això considerem que l’ESS ha d’incorporar la preocupació per minimitzar l’impacte ecològic que genera la seva activitat econòmica. S’ha incorporat la reducció del consum de productes càrnics per la seva petjada ecològica, hídrica i contribució al canvi climàtic.

Cohesió social

Considerem que l’ESS ha de ser un espai inclusiu, que superi les exclusions i discriminacions que es donen en el sistema capitalista per motius de raça, d’ètnia, de cultura, d’orientació afectivo-sexual, diversitat funcional, de gènere, etc. I que, per tant, ha de vetllar per fer visibles les dinàmiques que exclouen de l’esfera pública i del mercat de treball a determinades persones i treballar per revertir-les.

Gestió de residus

Valorem que les iniciatives d’ESS han de tenir en compte la capacitat dels ecosistemes de regenerar i absorbir els recursos i residus que generen. Si no, estem contribuint a generar desequilibris greus als ecosistemes i, per tant, a la nostra capacitat present i futura de satisfer necessitats.

Intercooperació

En un entorn agressiu com és el mercat capitalista, les iniciatives de l’economia social i solidària necessiten estrènyer les relacions entre elles per a ser més fortes. Valorem que es prioritzi treballar amb altres iniciatives d’economia solidària, potenciant la construcció de mercat
social: circuit econòmic i de satisfacció de necessitats on tots els àmbits -producció, distribució, consum,
finançament- actuen sota principis de l’ESS.

Consum energètic

El creixement capitalista se sosté, principalment, en l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció del que fins fa poc era energia barata i abundant. Aquest mètode de producció s’ha demostrat insostenible i generador de forts impactes, tant al medi com a les persones. L’ESS ha de superar aquest model energètic i apostar per la reducció del consum energètic en la seva activitat, l’ús d’energies renovables i caminar cap a una sobirania energètica.

Programari lliure

No desmuntarem la casa de l’amo amb les eines de l’amo. Si volem canviar el paradigma d’un món dominat per multinacionals, haurem de posar en pràctica alternatives en l’àmbit de les tecnologies i la comunicació. Valorem l’ús de continguts (programari, béns culturals, …) de llicències llirues així com quina és la filosofia de compartició de coneixement que té l’entitat.