Una mirada feminista a l'ESS des de Pam a Pam

Una mirada feminista a l'ESS des de Pam a Pam

Fa uns mesos, les companyes de Cooperacció van convidar a Pam a Pam a intervenir a la inauguració de l’Escola d’Economia Feminista juntament amb les companyes de Mujeres Pa’lante. El títol de la taula rodona era: ‘Què és una pràctica d’economia feminista?’ i ens preguntaven com ha de ser una pràctica per considerar-se d’economia feminista i quins criteris hem establert a Pam a pam per mesurar com es treballa per la igualtat de gènere. Al voler donar resposta a aquestes preguntes, ens vam adonar que pràcticament tot tot el bloc d’organització i treball del qüestionari de criteris està enfocat a detectar si una pràctica d’economia social i solidària és també una pràctica d’economia feminista. Ens agrada poder explicar que la mirada de l’economia feminista no es redueix a un dels criteris de Pam a Pam sinó que abasta pràcticament tot un bloc de preguntes. I això és el que volem compartir en aquest post.

Pam a Pam va néixer amb l’objectiu de visibilitzar les iniciatives d’economia social i solidària (ESS) que existeixen. La idea de partida era senzilla: ubicar-les en un mapa i fer-ho de manera col·laborativa entre totes aquelles persones que s’animessin a col·laborar del projecte. Per dur-ho a terme, la primera pregunta que ens vam haver de fer és òbvia, però ja no tan senzilla: què és i què no és ESS? És a dir, què havia d’aparèixer en aquest mapa i què n’havia de quedar fora? Per això vam elaborar un qüestionari amb 15 preguntes, corresponents a 15 criteris que defineixen el que entenem per ESS. Vam estructurar-lo en 3 blocs: impacte social, impacte ambiental i organització i treball.

Al blog d’organització i treball hi ha una pregunta específica sobre si es té en compte l’equitat de gènere en el desenvolupament de l’activitat econòmica, i en aquest criteri avaluem la paritat entre homes i dones dins l’entitat, l’ús d’una comunicació no sexista, qui ocupa els càrrecs de representació… però també estem preguntat sobre com es duen a terme i quin valor atorga l’entitat al conjunt de tasques reproductives, és a dir, totes aquelles que no són productives però sense les quals no seria possible el funcionament de l’entitat. Ens referim a les tasques ocultes, generalment associades a les cures i amb el benestar de les persones, i que generalment desenvolupen les dones.

El que volem ressaltar, com hem dit, és que no només el criteri d’equitat de gènere ens dóna informació per valorar si una pràctica és economia feminista, sinó que hi ha altres criteris amb els que obtenim informació per valorar-ho: el nombre d’homes i dones que hi ha a l’entitat i els càrrecs que ocupen, la forquilla salarial, el desenvolupament personal i professional dels membres que integren la iniciativa o l’aprofundiment democràtic i la participació.

El bloc d’organització i treball comença preguntant-nos pel nombre d’homes i de dones que integren la iniciativa, tant en els llocs remunerats com en els que no ho són, i sobretot en els espais de decisió. Una de les coses que volem incloure en la revisió que estem fent actualment del qüesitonari de criteris, és incloure també aquelles persones que no s’identifiquen en la categoria ‘home’ ni en la categoria ‘dona’.

Tot seguit preguntem la forquilla salarial a la iniciativa. I és que una de les reivindicacions històriques de les feministes és la igualtat salarial, però a dia d’avui seguim veient com les dones tenim sous sempre per sota als nostres companys homes. Sabem que les dones tenen feines més precàries i amb salaris més baixos. Segons les últimes dades de l’INE que es citen a l’informe La feminitzaicó de la pobresa. Reivindicant una mirada de génere. de la Taula del Tercer Sector, el guany mitjà anual per persona treballadora és de 24.253,73€ en el cas dels homes i 20.740,55€ en el cas de les dones. La desigualtat més gran es produeix en els contractes indefinits, amb una diferència de pràcticament 8.000€ bruts anuals en el sou d’un home i el d’una dona. L’informe també posa de manifest que tot i que hi ha més dones amb estudis superiors que no pas homes, les dones tenen més dificultats per trobar feina i, quan ho fan, sovint els contractes són per a posicions molt inferiors al nivell que els correspondria per la seva formació. El nombre de dones que ocupen càrrecs directius a Catalunya és del 3,3% del total de dones ocupades. Pel que fa als homes, aquest percentatge és del 10%. Per tant, quan una organització ens explica el nombre d’homes i dones que integren el projecte, els càrrecs que ocupen i la forquilla salarial, estan donant resposta a si l’entitat es preocupa per l’equitat de gènere i a si contempla mesures proactives per eliminar les assimetries entre sexes.

En relació al criteri de desenvolupament personal i professional preguntem per aspectes com la conciliació personal i familiar, volem visibilitzar que les càrregues familiars són una realitat i valorar a les entitats que faciliten la gestió de les tasques domèstiques i personals, tant a dones com a homes. En el mateix criteri, també preguntem si es contemplen mecanismes de gestió de conflictes o de gestió emocional, pensem que en la majoria de models d’organització interna, tant d’empreses com d’entitats, estan molt ‘masculinitzats’ i no es dóna lloc a la gestió de les emocions, a Pam a Pam volem visibilitzar i posar en valor les entitats disposen de mecanismes perquè la nostra part humana tingui també espai en la gestió interna de la iniciativa. Per últim, preguntem també si es proposen millores socials proactives, més enllà de les establertes per la llei, com poden ser l’ampliació de permisos de maternitat o paternitat, excedències, caixes de resistència, etc.

Finalment, tenim la mirada feminista en el criteri d’aprofundiment democràtic i participació i és que un altre aspecte que també s’observa dins dels col·lectius i entitats socials és la menor participació de les dones en les assemblees o reunions.  Massa sovint, els espais de presa de decisions i de representació i visibilitat estan més masculinitzats i les dones ens concentrem en espais menys visibles de manteniment de la infraestructura, organització, logística… tasques invisibles però imprescindibles pel funcionament de la organització. En la societat heteropatriarcal en la que vivim, els homes son educats per sentir-se més confiats en les seves capacitats, més segurs en les seves idees, menys adversos al risc i més auto-promocionadors que les dones. Per aquest motiu, a Pam a pam també volem valorar els mecanismes que implementen les iniciatives per fomentar la participació en la presa de decisions de totes les persones que formen part de la iniciativa. Més enllà que una entitat expliqui que la presa de decisions és assembleària i horitzontal i qualsevol persona de la entitat en pot participar-hi, es valorarà especialment aquelles iniciatives que utilitzin mecanismes per fomentar la participació de totes les persones, promovent la consciència de les diferències de rang i de privilegi que hi ha entre nosaltres i de quina manera això impacta en la desigual participació que hi pugui haver en la presa de decisions.

Els principis que sustenten l’ESS son la democràcia, la transparència o la participació horitzontal. No obstant, també a l’interior de les entitats d’ESS es reprodueixen rols de gènere que generen assimetries entre homes i dones. És per aquest motiu que Pam a Pam valorem si les entitats tenen en compte aquestes desigualtats, si hi han reflexionat i si prenen mesures per fer-hi front promovent la participació, l’empoderament i el protagonisme de les dones. L’ESS ha d’incorporar una mirada feminista si vol transformar el model socioeconòmic predominant cap a un model més just i equitatiu.

Publicat per

24/01/2017, per Pam a Pam

Categories

economia feminista

Últimes entrades del blog

16/06/17 | Alba Hierro
01/06/17 | Anònim
0 0 0

Afegeix un nou comentari

You must have Javascript enabled to use this form.