Del que es valora i el que no: dones i treball

Cada dia 8 de març! Avui, Dia Internacional de la Dona, volem presentar-vos una diagnosi sobre dones i mercat laboral, remarcant les diferències existents entre el sector capitalista i el de l’economia solidària, i assenyalant reptes i propostes de futur.

Cal aprofitar cada 8 de març per a celebrar-nos i reivindicar-nos com a dones treballadores. Perquè dones i treballadores, gairebé és un sinònim arreu del planeta. Mai està de més repetir l’obvietat que el treball no només s’ha d’entendre de forma remunerada, ni formal. Les dones ocupem i ens ocupem de llars, llocs de feina, espais d’activisme i grups humans que ens envolten. Estudis i estadístiques recents segueixen posant de manifest desigualtats de gènere en el mercat laboral (les dones cobren de mitjana un 20,1% menys per hora que els homes, malgrat que el 44,8% de les dones ocupades té formació superior segons l’, Informe “Ofensiva contra la igualtat”, UGT 2014). A més a més, moltes de les tasques que realitzem no estan valorades en els mercats. És el que anomenem esferes reproductives i s’acaben traduint en tasques de cura dels espais i les relacions humanes que permeten que es desenvolupin activitats productives i valoritzades econòmicament (i és important matisar que no parlo en clau exclusivista, cada cop hi ha més homes prenent consciència i acció en aquests àmbits, tot i que encara estan molt feminitzats). Amb moltes coses al cap que em guardo per a un altre post més reflexiu sobre gènere, cures i espais públics i privats, aquí va una diagnosi sobre dones i mercat laboral, en el sector capitalista i en el de l’economia solidària.

Sobre dones, treball i mercats capitalistes

Del criminal model capitalista, ja en sabem prou barbaritats… em permetré plagiar algunes línies de les companyes de la Campanya Roba Neta per refrescar algunes dades, de les que fan mal tenir presents:

”… el 80% de les mans que cusen la nostra roba són mans de dones. Dones que treballen en condicions d’esclavitud moderna realitzant jornades maratonianes de més de 14 hores diàries per sous irrisoris que estan molt lluny de garantir unes condicions de vida dignes. Dones que pateixen assetjament laboral i abusos de poder de manera sistemàtica, incloent la persecució sindical. Dones que treballen en condicions de seguretat absolutament inacceptables que tenen conseqüències greus sobre la seva salut. (…)107 anys després de la tragèdia del 8 de març de 1908, on 146 dones treballadores moriren calcinades a la fàbrica Cotton Textil de Nova York, les condicions laborals de les treballadores tèxtils continuen essent inacceptables, violant en molts casos, els drets fonamentals recollits en les convencions de la OIT. Recordem també, les 1.130 treballadores tèxtils que moriren el 24 d’abril de 2013, en l’esfondrament de l’edifici Rana Plaza a Bangla Desh que treballaven per  reconegudes marques de roba internacional. Perquè el binomi mort i confecció continua essent massa freqüent.”

I en aquesta banda del planeta, ens toca conviure en un model basat en el consumisme, que necessita estereotipar una dona freda, addicta a les compres i obsessionada per la seva línia i l’estètica, convertint-nos en un altre tipus de fashion victims, o desplaçades de la “modernitat” si no ens hi sentim reconegudes.

Sobre dones, treball i economia solidària

Per sort, i Pam a Pam neix per a visibilitzar-ho, no tot el  que ens envolta és capitalisme, i el sector de l’economia solidària va prenent força. Però com es desenvolupen les condicions laborals de les dones en aquest sector? La recerca qualitativa “Femení plural: les dones a l’economia cooperativa” de Sílvia Alberich, Joana Garcia Grenzner i Elba S. Mansilla ens permet fer-hi una aproximació:

Constaten que, en general, les estructures organitzatives de l’economia social, per basar-se en el principi de gestió democràtica, afavoreixen una participació laboral i econòmica de les dones més equitativa que al mercat de treball capitalista, on els alts índexs d’atur, i la major temporalitat i parcialitat les perjudiquen específicament ( a més de la doble presència, ja que també sostenen el gruix del treball reproductiu, domèstic i de cura no assalariat).

En el món cooperatiu, més del 50% de llocs de treball estan ocupats per dones, tot i que no escapa de la divisió sexual del treball, observant segregació horitzontal (el 76% de les cooperativistes treballen al sector serveis, sobretot als camps de l’educació i l’atenció a les persones) i vertical (hi ha una alta presència de dones en categories laborals administratives, per exemple, i dificultat per accedir a llocs de direcció o sostre de vidre). Es posa de manifest, també, una major dificultat per accedir al crèdit, (en especial les migrades) i que la visibilitat de les dones en l’àmbit de la comunicació, especialment en cooperatives mixtes, és pràcticament nul·la.

Aquestes dades ens recorden tics del mercat capitalista… Llavors, quina és la diferència?

Que l’economia solidària té vocació transformadora, pel que ja s’han detectat pràctiques organitzatives innovadores en l’àmbit de la cura, tals com contemplar les diferents necessitats de l’equip de treball i explorar ritmes de treball diferenciats per motius de salut, edat, o estudis, que amplien la noció de conciliació de la vida personal, familiar i laboral més enllà de les dones i les responsabilitats familiars, o bé orientar la cura al propi equip, tot organitzant col·lectivament el treball; sostenint els equips amb processos d’aprenentatge compartit, negociació, diàleg, resolució de conflictes i gestió emocional i de l’estrès, entre d’altres.

De totes maneres, queda molt camí per recórrer, on l’objectiu ha de ser posar la sostenibilitat de la vida al centre, revaloritzant i visibilitzant el treball reproductiu. En aquest sentit, celebrem l’organigrama de la XES aprovat en la última assemblea del passat 28 de febrer, on es posa de rellevància tant el reconeixement de l’esfera reproductiva com la productiva (on neix una nova comissió, la d’Economies Feministes), com la creació d’un nou espai innovador, el grup de cures i facilitació:

Nou organigrama de la XES

Sobre gènere i Pam a Pam

El qüestionari de Pam a Pam, l’eina d’accés i filtre social de les iniciatives que apareixen en el mapa, incorpora el criteri d’equitat de gènere, dissenyat per a convidar a la reflexió i autoanàlisi de les iniciatives entrevistades, així com per a proposar camins per avançar. Literalment, el criteri diu:

Criteri 13.- Incorporeu l’equitat de gènere en les actuacions de la vostra entitat?

Gradació de compliment (estrelletes que podeu veure a les fitxes de les iniciatives):

0– No compleix aquest criteri
1 – Existeix paritat (o discriminació positiva) en quant al nombre de dones i homes que integren la iniciativa, en les diferents àrees d’actuació i òrgans de decisió
2 – S’empra una comunicació no sexista (llenguatge, imatges…)
3 – Existeix un repartiment equitatiu de les tasques de representació (visibilitat pública dels membres, portaveus, conferències..)
4 – Es promou la generació de continguts específics de gènere
5 – S’ha donat una revalorització de les tasques de cura i domèstiques de la iniciativa i aquestes estan repartides equitativament (cura de l’espai, prendre actes, cura de les persones…)

Crec que queda clar que els reptes són enormes alhora que apassionants. Haurem de perdre la por als canvis radicals, estructurals i quotidians, que aquesta perspectiva ens planteja, esmerçar grans dosis de creativitat i empatia i convèncer-nos que entre totes, tot!